En els últims articles he estat descrivint i analitzant un model (basat en el de Hamel) de “deconstrucció” dels conceptes de negoci en diferents elements, per tal de poder analitzar-los en profunditat i introduir-hi, en cas que sigui possible, àmbits d’innovació en cadascun d’ells.

Recordem que el primer grup d’elements (nucli estratègic del negoci) fa referència al fi últim del negoci –missió-, a què venem, a qui i a on -abast del producte i del mercat- i a de quina manera es diferencia la nostra proposta de les propostes dels competidors que ataquen el mateix mercat –bases de diferenciació-.

El segón grup d’elements són els que es consideren recursos estratègics necessaris perquè l’empresa porti a terme el seu negoci. Dins d’aquest grup parlem de les activitats que l’empresa sap fer molt bé i la diferencien de les altres –competències nuclears-, d’aquells elements de l’actiu que són imprescindibles per al negoci –actius estratègics- i dels processos nuclears bàsics per al desenvolupament de l’activitat.

Hi ha un tercer grup d’aspectes que començarem a analitzar a partir del proper article, i que fa referència, en general, a la forma que tenim de interactuar amb els clients. Els elements que configuren aquest grup són la forma d’arribar als nostres clients i clients potencials, quina informació tenim d’ells, com ens relacionem amb ells i, finalment, un element que pot ser, amb creativitat, una important font d’innovació: l’estructura de preus.

Posted by Francesc Llobet at 06:45 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

L'últim dels elements que componen els recursos estratègics de l’empresa ve format pels diferents processos bàsics que l’empresa ha desenvolupat en el temps. Quan parlem de processos estem parlant de totes aquelles activitats que porten a que l’empresa desenvolupi el seu negoci.

Una empresa pot excel·lir en el seu procés de producció, en el seu procés de recerca i desenvolupament, en algun procés de prestació del servei o en qualsevol altre procés en el que pugui dividir-se la seva activitat. O en uns quants alhora.

Una font d’innovació en el concepte de negoci pot venir d’un replantejament radical d’alguns dels processos tradicionals de l’empresa o d’un sector. No es tractaria simplement de fer una reenginyeria per tal d’optimitzar els processos, sinó replantejar-se profundament el com es fan les coses.

Ens podríem preguntar per exemple, si una bona part del processos que ara fem dins l’empresa no podrien ser fets, per exemple, pels propis clients. Si replantejar-se què es fa pot ser una font immillorable d’innovació, no ho és menys replantajar-se el com es fa.

En el seu moment, Dell va capgirar totalment el procés de fabricació i distribució d’ordinadors personals. Empreses com Vistaprint ho estan fent en el sector de les arts gràfiques. Segur que nosaltres també podem idear una manera totalment diferent de concebre els processos en el nostre sector. Millor abans que no ho ho facin uns altres i perdem el nostre mercat.

Posted by Francesc Llobet at 06:40 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Els actius estratègics són aquell conjunt de béns, tangibles o intangibles, els quals l’empresa ha anat generant i els quals han esdevingut imprescindibles per a desenvolupar un avantatge competitiu en el seu mercat. Estaríem parlant de patrimoni immobiliari, maquinària, patents, marques, know-how, bases de dades d’informació de clients, etc.

Moltes empreses han definit conceptes de negoci innovadors o simplement han desenvolupat activitats complementàries a les seves imaginant un ús diferent a aquells actius estratègics dels que ja diposaven i que així ho permetien. Llibreries que es converteixen en cafès utilitzant els seus amplis locals, sales de concerts que esdevenen seu de conferències, banquets i convencions, o xarxes de gasolineres que generen cadenes de botigues de conveniència com a negoci que utilitza aquesta infrastructura en serien alguns exemples.

Els nostres actius estratègics actuals poden ser la base d’innovació en el nostre propi sector o servir per desenvolupar conceptes nous en d’altres sectors. En aquest sentit, hauríem de començar per fer un llistat de tots els actius d’aquest tipus que té l’empresa i reflexionar sobre quins usos els hi podríem donar que ens permetessin innovar el nostre model de negoci o desenvolupar models nous en mercats que no havíem treballat. Al cap i a la fi, amb imaginació, molts dels canvis que hi han al mercat i que en un principi es poden veure com una amenaça, es poden reconvertir en oportunitats.

Posted by Francesc Llobet at 06:39 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Hi ha un segon grup d’aspectes relatius al concepte de negoci que cal analitzar amb profunditat per establir si a través de la seva potenciació o modificació podem desenvolupar un model més innovador. És el que podem anomenar recursos estratègics de l’empresa, que inclouen les competències nuclears, els actius estratègics i els processos nuclears.

Les competències nuclears tenen a veure amb tot allò que l’empresa sap fer molt bé, aquell coneixement únic i diferencial respecte dels competidors i que suposa una barrera important per altres empreses que volguessin atacar el mercat. De fet, avui dia hi ha cada vegada més empreses que es concentren a desenvolupar la seva activitat en aquestes competències, realitzant totes les altres activitats no estratègiques a través d’aliances o partenariats amb altres empreses.

En aquest sentit, hauríem de reflexionar si les competències i habilitats úniques que la nostra empresa ha desenvolupat al llarg del temps ens serveixen, per exemple, per atacar altres sectors o negocis en els que els actors tradicionals es basen en unes competències i una filosofia molt diferents.

Si ja hem implantat un model de negoci innovador en algun sector, és possible que trobem altres sectors en què, amb la mateixa filosofia, hi poguem desenvolupar conceptes que revolucionin la forma tradicional de funcionar. Un exemple paradigmàtic el tenim amb les empreses creades pel fundador d’Easyjet, que basant-se en la filosofia easy ha anat revolucionant diferents sectors.

Posted by Francesc Llobet at 06:33 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

El tercer element que conforma el nucli estratègic del concepte de negoci està relacionat amb el conjunt d’aspectes que ens permeten diferenciar-nos dels nostres competidors. En aquest cas, hauríem d’analitzar profundament quina és la proposta que fa l’empresa al mercat i, si ho és, en què es diferent a la de la resta d’empreses que ataquen el mateix mercat.

En aquest àmbit, les bases per a desenvolupar la innovació en el model poden venir d’una o més de les diverses dimensions del concepte de negoci que estem analitzant setmanalment en aquesta columna. Ja vam establir que la base de la diferenciació d’una empresa pot radicar en un enfocament totalment diferent a la tradicional de la missió del negoci; o en servir el mateix producte amb les variacions que calguin, a públics no “atacats” fins al moment.

Però la innovació també pot venir d’una diferent organització de l’empresa, de canvis en els seus processos bàsics, de la forma de gestionar les aliances, de la manera de gestionar les relacions amb els clients o d’un canvi radical en l’estructura de preus. I cada vegada més, transformant el producte en un servei, en el qual el producte físic esdevé un simple complement de la prestació del servei.

En la mesura que d’aquesta anàlisi tinguem la capacitat d’anar imaginant bases de diferenciació en cadascun dels elements que conformen el concepte de negoci, serem capaços de construir un model innovador i diferent dels existents.

Posted by Francesc Llobet at 06:31 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Analitzar l’abast del producte i del mercat, dins del nucli estratègic del negoci que ja vam definir, és el següent pas en un procés d’introducció d’innovacions en el concepte de negoci. En aquest punt el què hem de definir és a quins tipus de mercats (públics objectius, segments, àmbits geogràfics) estem arribant amb els nostres productes actuals i quin tipus de variacions hi podríem introduir per eixemplar el mercat, per idear nous usos, per arribar a segments diferents, o per vendre altres productes als mercats tradicionals.

Actualment els nostres productes estan satisfent una sèrie de necessitats concretes per a uns clients concrets, que, en principi haurà definit l’empresa. Però ens hem de preguntar, per exemple, si els mateixos productes que estem comercialitzant, podrien satisfer altres necessitats del mateix mercat o diferents mercats als que l’empresa encara no ha arribat mai. O si canviant alguna característica del producte podrem vendre’l a públics i segments als que fins al moment ni se’ns havia acudit que podríem atacar sense aquest nou enfocament. O si pel nostre coneixement exhaustiu dels nostres clients actuals podríem comercialitzar productes diferents als tradicionals de l’empresa, pel fet d’haver aconseguit una lleialtat continuada dels clients.

Com es pot observar, de l’anàlisi profund d’on arriben actualment els nostres productes i els nostres mercats i de les alternatives al nostre abast, en poden derivar interessants innovacions en el concepte de negoci de l’empresa.

Posted by Francesc Llobet at 06:29 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

El primer grup d’aspectes a analitzar en quant al model de negoci d’una empresa és el que podríem anomenar nucli estratègic del negoci. Aquest nucli ve determinat per la missió del negoci, l’abast del producte que comercialitza l’empresa i del mercat al qual serveix, i la capacitat de diferenciació que li permet competir davant d’altres empreses en el mateix mercat.

La definició de la missió del negoci, és a dir, aquells fins últims que pretenem aconseguir amb el desenvolupament de l’activitat, és una peça bàsica que ha d’estar molt ben definida, ja que en un altre cas (i en el supòsit que actuem sempre d’acord amb la missió definida, és clar) ens pot limitar les possibilitats de desenvolupar conceptes innovadors.

No és el mateix tenir com a missió “fer arribar una educació excel·lent a tota la població” que “desenvolupar escoles de qualitat per a tota la població”. El segon plantejament ens concentra en la forma com es fa actualment i ens tanca les portes a pensar en possibles innovacions derivades de diferents models de fer arribar l’educació.

D’altra banda, de la definició d’una missió innovadora, d’un enfocament diferent de veure un determinat sector, es pot desenvolupar un concepte completament nou. Pensin en algú que es devia posar com a missió alguna cosa com “que viatjar en avió sigui a l’abast de tothom” en comptes de la missió tradicional "oferir el millor servei als nostres passatgers”, i de com aquest nou enfocament ha canviat radicalment el sector.

Posted by Francesc Llobet at 06:25 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Com ja he comentat diverses vegades, sóc de l’opinió que les majors innovacions venen associades normalment als canvis de concepte o de paradigma més que a noves tecnologies, encara que aquestes en siguin un instrument necessari i moltes vegades imprescindible perquè es pugui produir el canvi de concepte. En el cas del món empresarial aquelles vindrien dels canvis en els conceptes o models de negoci, com he vingut analitzant en alguns àmbits i sectors en els últims articles.

Això vol dir que, quan una empresa es proposa començar a innovar, el que s’hauria de plantejar en un primer terme és quin és el seu model de negoci actual i com hi pot introduir innovacions.

El concepte de negoci, encara que moltes vegades s’associa exclusivament al model d’ingressos, és a dir, com rendibilitza l’empresa la seva activitat en forma d’ingressos, en un sentit ampli abasta un camp molt més gran i divers. Va des de la definició de la missió de l’empresa fins la manera d’articular les aliances necessàries per al desenvolupament de l’activitat o la manera d’organitzar-se.

Una de les primeres passes que ha de fer una empresa que vol innovar el seu model de negoci és, per dir-ho amb una paraula que està de moda, deconstruir-lo, per dividir-lo en els diferents elements de què es composa, analitzar-los, veure com s’hi poden introduir innovacions i tornar-lo a construir, definint, si és necessari, un nou concepte de negoci més innovador.

En els propers articles anirem desgranant aquests elements i analitzant quins aspectes podem innovar en cadascun d’ells.

Posted by Francesc Llobet at 06:20 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Finalitzant amb l’anàlisi de models innovadors en l’elaboració i publicació de continguts, ens mancava analitzar una manera de difondre informació a Internet que s’ha anat incrementant de manera espectacular en els últims anys. Es tracta dels “blogs”, és a dir quaderns de bitàcora o diaris personals.

Mitjançant eines de software molt simples, els usuaris d’aquest blogs poden publicar a Internet les seves reflexions personals sobre el que passa al món, sobre els temes que els interessen o, fins i tot, desenvolupar un sistema periodístic propi analitzant les notícies que passin al seu voltant i publicant veritables diaris alternatius.

No hi ha cap mena de dubte que aquesta forma de publicació ha començat a revolucionar la difusió de la informació d’actualitat, ja que s’han acabat els dies en què només podíem accedir a uns quants mitjans per conèixer unes poques versions de la realitat. Ara podem accedir a pràcticament versions il·limitades de la realitat. Això provoca una sèrie de complicacions i complexitats, però és que el món en què vivim és cada vegada més complex i ens hi hem d’acostumar i adaptar-nos-hi.

Evidentment, els defensors del model tradicional ens diran que moltes de les coses que circulen a Internet són falses, interessades, distorsionants de la realitat, poc contrastades o manipuladores. I tenen raó. Però només ens cal encendre la televisió, escoltar la ràdio o llegir qualsevol diari tradicional per saber que en aquests mitjans això no passa, oi?.

Posted by Francesc Llobet at 06:15 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Abans de continuar amb l’anàlisi de models innovadors en l’elaboració de continguts, avui els explicaré una anècdota que m’ha passat aquesta setmana i que és molt reveledora de les dificultats que existeixen a l’hora de desenvolupar models nous i de trencar les inèrcies, esquemes mentals i les formes de funcionament imperants.

Teníem que presentar una documentació relativa a un projecte d’un del meus clients, que està dins d’un programa de suport institucional a l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit empresarial.

El projecte té a veure amb el desenvolupament de les TIC -i Internet en particular- en l’estratègia de l’empresa, de tal manera que la major part dels processos de gestió dels clients es produeixin de forma virtual, mantenint i augmentant la satisfacció del client al mateix temps que optimitzant els recursos dedicats a aquests processos per part de l’empresa.

La documentació que s’ha de presentar en aquests casos és exhaustiva, amb memòries explicatives i altres documents justificatius. Doncs bé, a l’hora de presentar-lo, ens van dir molt amablement que tal com el portàvem el rebutjarien directament. I per què? ens vam preguntar. Faltava el pla estratègic? Faltava un codi de barres? Faltava una firma digital? Doncs no, el que faltava era el segell de l’empresa en la instància de presentació.

Sí senyor, en ple segle XXI no es deixa presentar un projecte per desenvolupar les noves tecnologies a l’empresa perquè una empresa no té una tecnologia tan nova com un segell de goma. Com dèiem, les inèrcies pesen massa.

Posted by Francesc Llobet at 06:12 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Altres models innovadors en la filosofia de gestió i publicació de continguts són aquells portals o comunitats virtuals en els que la publicació d’articles i treballs és lliure i no passa per cap procés previ de “filtratge qualitatiu” de les publicacions, sinó que són els mateixos lectors els que van filtrant la qualitat des autors, que es van creant un nom i un segell de qualitat en funció del que publiquen.

Portals com Monografias (www.monografias.com), Gestiopolis (www.gestiopolis.com) , Ilustrados (www.ilustrados.com) i comunitats virtuals com Sappiens (www.sappiens.com) per parlar de l’àmbit lingüístic castellà (encara que l’última també s’està desenvolupant en l’àmbit anglès) utilitzen aquest enfocament.

La filosofia que rau en aquesta forma innovadora de publicació de continguts és que cap “expert” és capaç de filtrar adequadament la qualitat de tots els continguts, i que en el sistema tradicional només publiquen aquells que han aconseguit entrar en l’status quo, que no tenen perquè ser els que tenen més i millors coses a dir (recordin l’experiment que els explicava en l’article anterior).

Aquesta filosofia és la contrària a l’actual, que jo sempre resumeixo amb un exemple: fa 25 anys, a persones com el Bill Gates probablement no el deixaven publicar res, que és quan tenia coses noves a dir. En canvi ara que tothom se l’escolta, probablement ja no estigui dient res nou. Amb el sistema alternatiu de publicació tohom té veu al món global, sempre que algú se’l vulgui escoltar.

Posted by Francesc Llobet at 06:08 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

En l'anterior article parlava d’aquells que encara defensen que els bons continguts només poden ser realitzats per “experts” reconeguts “oficialment” i filtrats qualitativament per altres “experts” del lloc on es publiquen. I rebutgen la credibilitat dels continguts que no passin aquest procés de suposada qualitat i, per tant, consideren que els nous models de publicació més, per dir-ho d’alguna manera, “democràtics” (enciclopèdies participatives, portals de publicació lliure, blogs, etc.) són, per se, de menys qualitat.

er rebatre el model “oficial”, que es basa –generalment- en prejudicis i en una filosofia “elitista”, només cal parar atenció a un il·lustratiu experiment realitzat fa alguns anys pels psicòlegs Peters i Ceci, que relata el filòsof José A. Marina en el seu interessant llibre “La intel·ligència fracassada” (Ara Llibres, 2005).

Resulta que van escollir dotze articles escrits per membres dels més prestigiosos departaments de psicologia dels Estats Units i que havien estat publicats a dotze prestigioses revistes, i els van reenviar a les mateixes revistes. Això sí, abans van canviar els noms dels autors i de les universitats per noms imaginaris i, diguem-ne, de poc prestigi, com (m’ho invento) Centre Psicològic de la Vall Seca per al Tractament Humà. Doncs bé, només tres revistes van reconèixer els articles. I dels altres nou, vuit van ser rebutjats per les mateixes revistes que ja els havien publicat perquè, segons ells, no reunien la qualitat suficient per a ser publicats.

És a dir, que el model tradicional tampoc garanteix del tot la qualitat i, en canvi, tanca la porta a milions de persones que podrien contribuir amb continguts de qualitat.

Posted by Francesc Llobet at 06:02 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Es curiós que quan es presenta un canvi de model o paradigma, per petit que sigui, ràpidament s’aixeca una coral de veus descrivint totes les hipotètiques desavantatges i catàstrofes que poden derivar-se d’aquesta nova concepció en la manera de fer determinada cosa. Poques vegades l’status quo establert reconeix les avantatges del nou model o les mancances de l’antic. En general, existeix una aversió al canvi, que és una de les principals barreres a la innovació.

En l’anterior article parlava del nou model de construir una enciclopèdia desenvolupat pel projecte Wikipedia. Potser no té totes les avantatges del model antic (caldria analitzar si totes aquestes avantatges són reals), però sí que cobreix moltes de les mancances i, a més, estableix noves oportunitats.

Les persones ancorades en el model antic ens diran que una enciclopèdia que no està feta per “experts” reconeguts “oficialment” no pot tenir qualitat ni credibilitat. En front d’aquesta hipotètica mancança –argument molt discutible que rebatré en el proper article- el nou model té una sèrie d’avantatges indiscutibles. Per exemple, la capacitat de comprendre molta més quantitat de termes o articles, és a dir informació. O estar sotmesa a actualització i modificació constant, la qual cosa la fa més viva, flexible i capaç d’adaptar-se als nous esdeveniments. O que sigui d’accés lliure per tothom i, per tant, el coneixement que conté és a l’abast de totes les persones, independentment dels seus recursos. O, molt important, perquè dóna espai a noves idees dels “experts no oficials”.

Posted by Francesc Llobet at 06:00 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Relacionant la cultura de la innovació i la creativitat que he estat analitzant en els últims articles amb Internet, podem observar que en els últims anys s’han implementat una sèrie de projectes que tenen com a referència un canvi total del model tradicional de fer una determinada activitat. Avui els parlaré d’un projecte que ha transformat completament la visió tradicional d’elaborar una enciclopèdia.

Tradicionalment, aquestes grans obres s’han elaborat mitjançant l’encàrrec a diferents experts de les entrades o articles que formaven part de l’enciclopèdia i, òbviament, abonant els corresponents honoraris d’aquests experts.

L’any 2001, el fundador de Wikipedia (http://www.wikipedia.com) va proposar-se la creació d’una enciclopèdia online seguint el mètode tradicional. Molt aviat es va adonar que utilitzant aquest sistema el temps i el cost d’elaboració de l’obra era impossible d’assumir amb els seus recursos, per la qual cosa va variar l’enfocament, i va crear un estructura de software que permetés que fossin els propis usuaris els que anessin escrivint i modificant, permanentment, les entrades de l’enciclopèdia.

Aquest nou enfocament, que abans ja havia estat desenvolupat en d’altres projectes que analitzarem més endavant, va desencadenar una dinàmica desconeguda fins al moment i avui dia l’enciclopèdia té més d’un milió d’entrades, sumant els diferents idiomes en què s’està construint. No tot són avantatges, però, i ho analitzarem en el proper article.

Posted by Francesc Llobet at 05:58 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Acabo avui aquesta sèrie de reflexions introductòries sobre la cultura de la innovació i sobre què cal fer al nostre país per a desenvolupar-la adequadament. I acabo incidint una altra vegada en un aspecte que sembla que costa d’entendre i assumir, i que per a mi és fonamental. És tracta d’un tema molt senzill i òbvi: la innovació la fan les persones i, per tant, qualsevol estratègia que vagi adreçada a fomentar la innovació en la nostra economia ha de tenir com a primer i bàsic objectiu inculcar aquesta cultura en les persones que componen la societat.

Estem en una societat de la informació i el coneixement, on la informació és cada vegada més abundant i a l’abast i on aquesta informació, degudament tractada, esdevé nou coneixement en un procés sense fi. A partir d’aquest coneixement i prenent-lo com a base, perquè puguin aparèixer les innovacions de tot tipus, ens cal una variable fonamental: la creativitat humana. I és aquí on rau la clau de volta de la qüestió. En desenvolupar polítiques per fomentar a tots els nivells la creativitat de les persones, perquè del cada vegada més immens coneixement al nostre abast en puguin crear idees, productes, serveis, sistemes organitzacionals, invencions, conceptes de negoci, etc. totalment innovadors.

En la mesura que aconseguim tenir persones que des de ben joves siguin més creatives en tots els aspectes, estarem en el bon camí per tenir una economia i una societat molt més innovadores en el futur.

Posted by Francesc Llobet at 05:55 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

En els últims anys s’ha arribat a la conclusió que crear els entorns adequats per incentivar la creativitat i la innovació depèn de factors diversos. En aquest sentit, s’han proposat diferents models en els que alguns d’aquests factors han estat analitzats.

Un d’aquests models és el de les tres T (talent, tecnologia i tolerància) desenvolupat per Florida en els seus estudis sobre diferents regions especialment innovadores. En aquest model, el factor talent fa referència a l’existència d’una estructura o xarxa universitària capaç d’atraure i generar les persones que creen nou coneixement. El factor tecnologia té a veure amb l’existència d’un sistema tecnològic (infrastructures, parcs científics, transferència de tecnologia, etc.) que permeti que aquest talent tingui una sortida vehiculada cap al desenvolupament de la innovació. Finalment, el factor tolerància fa referència a aquells entorns humans en què la diversitat és la norma i que atrauen al que ja vàrem denominar com classe creativa.

La correcta combinació d’aquestes variables, imprescindibles totes elles, porta, segons aquest model, al desenvolupament d’entorns proclius al desenvolupament d’una economia innovadora i creativa.

Tanmateix, s’ha de tenir en compte que aquest model deriva de la mentalitat americana de mobilitat geogràfica, on els diferents estats o regions competirien per atraure aquesta tipologia de persones.
En el nostre entorn, segurament hauríem de donar molta importància a com el nostre sistema educatiu pot ajudar a que la nostra població tingui aquestes característiques.

Posted by Francesc Llobet at 05:50 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Com són els entorns en els que floreixen les persones creatives i innovadores? Quins són els mecanismes que fan que en una determinada àrea s’hi instal·lin empreses innovadores i se’n fundin de noves?. Aquestes són les grans qüestions que volen resoldre tots aquells que es dediquen a la promoció econòmica de les ciutats, regions o països que volen tenir algun paper en l’economia de la informació i el coneixement.

Alguns, però, encara dediquen els seus esforços a intentar salvar infructuosament un model industrial ja obsolet.
Tradicionalment s’ha pensat que la recepta era l’atracció de grans empreses, oferint facilitats d’implantació, reduccions d’impostos, sòl barat i d’altres facilitats per fer més atractiva la seva instal·lació. Això ha funcionat relativament bé en un model de gran empresa industrial, però, com estem veient ara mateix, només durant un temps determinat, ja que aquesta recepta sempre hi ha algú que la pot millorar en alguna de las seves variables.

Estic convençut que ara el repte és un altre de ben diferent. Les empreses del coneixement es creen i s’implanten allà on poden trobar persones qualificades per treballar-hi i entorns adequats per al seu funcionament i creixement. I les persones creatives i innovadores volen viure en entorns en els que puguin desenvolupar la seva forma de veure la vida i on puguin alliberar la seva creativitat. Determinar els factors que configuren aquests entorns i desenvolupar polítiques a curt, mig i llarg termini per fer-los possibles, és la clau de volta per ser alguna cosa en l’economia del futur.

Posted by Francesc Llobet at 05:48 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Deia en l'últim article que per tenir una economia innovadora cal que hi hagi un nombre creixent de persones creatives, innovadores i emprenedores. És aquell grup social que Richard Florida anomena “classe creativa” en el seu treball “The rise of the Creative Class” (Basic Books, New York, 2002) i que hauria de ser el grup dominant en les societats plenament integrades en l’economia de la informació i el coneixement.

Però ¿quines característiques tenen aquestes persones?. Després d’haver realitzat nombrosos estudis analitzant aquest grup als Estats Units, Florida arriba a la conclusió que, entre d’altres trets comuns, hi han tres valors essencials que comparteixen.

El primer és la individualitat. Són persones que no s’adapten perquè sí a les normes establertes en les organitzacions ni a la pròpia societat, sinó que estan a la cerca constant de noves formes de fer. És l’essència de la innovació, diria jo. Volen definir la seva identitat i gaudir del que fan.

En segon terme, valoren el mèrit i les capacitats personals per sobre de qualsevol altra consideració. Els diners són valorats com una conseqüència d’haver assolit uns objectius i no per si mateixos i, per tant, no són entesos com la font de l’status social.

Finalment són persones que valoren molt la diversitat. La diversitat de races, procedències, formes de vida, orientacions sexuals, etc., per a ells, lluny de ser una nosa per la seva complexitat, és una font de riquesa i creativitat.

Ara només ens cal mirar el nostre entorn més proper i analitzar si encaixa en aquest model.

Posted by Francesc Llobet at 05:43 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Una de les bases per tenir empreses i organitzacions innovadores és que hi hagin persones innovadores. Sembla una obvietat, però tothom parla de la necessitat de tenir empreses innovadores, sectors innovadors, una economia innovadora... Però, i les persones?. Al cap i a la fi les organitzacions estan compostes de persones, són persones.

Si un país o una regió vol tenir un teixit productiu creatiu i innovador, que aporti valor afegit, que tingui alguna cosa a dir en l’economia del coneixement, ha de fer una aposta inequívoca, potent i continuada per tenir una gran quantitat de persones creatives, innovadores i emprenedores al seu si.

Per assolir aquest objectiu hi han dues vies imprescindibles i complementàries. D’una banda crear l’entorn adequat perquè aquestes persones es puguin generar dins la població autòctona. De l’altre, crear l’entorn adequat perquè persones de fora, amb aquestes característiques, se sentin atretes a instal·lar-s’hi. I, lamentablement, això no s’aconsegueix amb una estratègia d’avui per demà, sinó a molts anys vista, probablement pensant en la propera generació.

Pensant en Catalunya, només ens hem de fer dues preguntes per comprendre si anem en aquesta direcció. ¿El nostre sistema educatiu i de socialització en general va en la direcció de potenciar i valorar les persones creatives, innovadores i emprenedores? ¿Tenim un entorn social i laboral que pugui atraure aquest tipus de persones?. Com deia aquell, “reflexionem-hi, sisplau, refexionem-hi”.

Posted by Francesc Llobet at 05:40 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Un dels riscos de prendre decisions, d’innovar, d’explorar nous terrenys i formes de fer diferents a les tradicionals és, evidentment, equivocar-se. Per això, és molt complicat implantar una cultura de la innovació en una societat i en unes empreses on equivocar-se, errar, està molt mal vist i penalitzat.

Massa vegades sento aquella famosa frase de que “allò que funciona no s’ha de tocar”. Llavors, quan s’ha de tocar? Quan ja no funcioni i sigui massa tard? D’exemples d’aquesta forma d’actuar la nostra geografia empresarial n’és plena. Després venen les excuses: que si la competència exterior, que si altres tenen més ajudes, que si no hi ha aquesta o aquella circumstància que faria que....

En aquest país, quan algú proposa alguna cosa innovadora (des de l’àmbit empresarial, polític o social), alguna cosa des de perspectives diferents a les tradicionals, tothom és capaç de trobar-li les mil-i-una crítiques. Això sí, si la proposta té èxit, li apareixen un munt de pares, i tothom ja sabia que funcionaria. Ara bé, si fracassa, millor que no estiguem en el lloc del que la va impulsar.

En aquestes circumstàncies només uns quants valents poden fer propostes realment noves. ¿Podem realment tenir persones, empreses i, en definitiva, una societat innovadora amb aquest pòsit cultural?. Alguns dels que encara proclamen aquell tòpic de que els catalans som tan emprenedors i innovadors, podrien treure’s la bena dels ulls i començar a treballar un canvi cultural i de mentalitat? Les properes generacions els hi estarien molt agraïts.

Posted by Francesc Llobet at 05:38 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Des de ben petits estem sotmesos a unes pautes de socialització i aprenentatge determinades. Família, escola, societat ens van adaptant a allò que està establert, allò que es producte de l’experiència general prèvia o d’unes circumstàncies determinades, que segurament es van donar en el passat.

Aquesta realitat fa que, la majoria de vegades, encarem la percepció del que ens envolta en funció d’aquestes pautes i esquemes adquirits. Òbviament, això no és dolent per si mateix, i és molt útil en la majoria de les situacions, per no tenir que començar de zero i preguntar-se a cada situació que ens trobem què hem de fer i com. Però si aquest és l’únic esquema de pensament que utilitzem, ens estem limitant les possibilitats, ja que normalment tenim interioritzat que per a cada situació determinada només hi ha un model de sortida o actuació, que és la que ens han ensenyat i ha conformat el nostre univers mental. Aquest és una de les raons de per què els canvis culturals en la societat costin tant d’esforç i temps en cuallar. Aquesta forma de pensar, que tots tenim, inconscientment, més o menys arrelada, limita la nostra capacitat de creació i innovació. Si això afegim que la nostra societat ens educa amb una orientació de pensament crític, és a dir orientat més a rebatre, a criticar, a trobar les falles d’allò que algú ha proposat, al debat pel debat, que no pas a la creativitat i a proposar coses noves, ja tenim una combinació perfecte perquè la innovació i la creativitat sigui cosa d’una minoria d’”outsiders”.

Posted by Francesc Llobet at 05:34 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Més enllà de que la innovació pugui provenir de diferents àmbits (conceptes de negoci, formes d’organització, etc.) i no només dels productes i serveis o de la tecnologia i el R+D, podem classificar les innovacions empresarials en dos blocs totalment diferenciats: les incrementals i les radicals.

Les innovacions incrementals tenen a veure amb la millora i optimització dels productes, serveis, processos de producció, etc., que porten a productes o serveis més avançats però amb el mateix concepte que aquells que els precedeixen. Un exemple paradigmàtic és el de les màquines d’afaitar, que primer es fan amb una fulla, posteriorment amb dues, més tard amb dues i piles... i el que vindrà en el futur. Aquest procés és resultat d’avenços tecnològics i innovacions en producte, però que no canvien el concepte bàsic del producte o servei original.

La innovació radical prové, més que d’optimitzar el ja tenim, d’imaginar allò que no ha estat mai. De repensar la realitat des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats, a les nostres experiències prèvies. D’encarar les coses sense apriorismes ni prejudicis. És per això que, contràriament al que es pensa, les majors innovacions en concepte, les grans transformacions de sectors, són produïdes normalment per persones externes al sector, per aquells que, per dir-ho d’alguna manera, no estan “contaminats” per les formes tradicionals de fer.

Les innovacions radicals són les que produeixen les grans transformacions, però requereixen un tipus diferent de pensament, del qual en parlarem en el proper article.

Posted by Francesc Llobet at 05:31 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Quan es parla d'innovació empresarial, molta gent (pràcticament tothom) ho associa ràpidament a tecnologia o a recerca i desenvolupament. Pensem en grans recerques científiques (biotecnologia, genòmica...), amb noves tecnologies espectaculars (nanotecnologia...) o en invents enginyosos.

Moltes vegades, quan parlo d’empreses innovadores i innovació, col·legues meus em diuen que no s’han de deixar oblidats els sectors tradicionals de l’economia catalana, com si aquests no poguessin innovar. També val a dir que aquells organismes que haurien de difondre una cultura de la innovació entre la nostra classe empresarial tenen també aquest enfocament tecnològic i científic de la innovació. De fet, en l’actualitat, pràcticament tots els indicadors que mesuren la innovació en les diferents economies europees estan basats en aquest paradigma (nombre de patents, percentatge del PIB invertit en recerca i desenvolupament, etc.). Potser perquè són els indicadors més fàcils de mesurar. Però el concepte d’innovació empresarial és molt més ampli, per la qual cosa està a l’abast de totes les empreses, i també de les Pimes. Abasta a la definició de nous conceptes de negoci, noves formes d’organització empresarial, noves estratègies de màrqueting i comercialització dels productes i serveis o noves formes de gestió i coordinació de les persones que col·laboren amb l’empresa. Per totes aquestes altres formes d’innovació la tecnologia només suposa un mitjà que permet innovar en el veritablement important, és a dir el concepte.

Posted by Francesc Llobet at 02:16 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Amb aquest article enceto una sèrie reflexions al voltant de la cultura de la innovació al nostre país, tema de permanent actualitat en els últims temps. L’existència o no d’una determinada cultura de la innovació –especialment a les petites i mitjanes empreses- està molt lligada, per exemple, a que aquestes empreses arribin a desenvolupar o no estratègies innovadores de màrqueting i de màrqueting electrònic.

La paraula innovació ha esdevingut, en els últims anys, un terme en boca de tots per descriure qualsevol cosa, situació, producte o idea en termes positius. Fins i tot l’he arribada a sentir com a substitutiu del terme nou, com si no fossin coses completament diferents. Podríem dir que és la paraula “guai” del moment. Se’ns diu que s’ha de fomentar la innovació, que hem de ser innovadors, que l’única via perquè les nostres empreses siguin competitives és la innovació, que tal o qual política és innovadora, etc. etc..

Però jo em pregunto: tots aquests que ens repeteixen això cada dia, saben realment què és la innovació?; són innovadors ells?; enceten processos innovadors per fomentar la innovació?; volen conèixer la situació real de la innovació al nostre país i prendre mesures serioses –i innovadores- al respecte o no?; o ho fan perquè és el que toca i queda bé?. Perquè per molt que en parlem, d’innovació, no s’innova ni s’és més innovador, ni s’està fomentant-la.

Al cap i a la fi, en aquest article he utilitzat més de quinze vegades la paraula innovació i, de fet, no he dit res innovador.

Posted by Francesc Llobet at 12:55 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Per tancar aquesta primera sèrie de mini-anàlisi de sectors que estan en plena transformació (en farem més en el futur, ja que la llista és incomptable i s’anirà ampliant) gràcies a Internet i les TIC, avui m’agradaria comentar el cas d’un mercat que, si bé encara no està en transformació, ho podria estar molt aviat.

Recordo que fa un parell d’anys, en un dinar amb empresaris, tenia a la meva taula un empresari que es dedica a la fabricació d’envasos per a perfums. En plena xerrada, li vaig preguntar si no contemplava la possibilitat que en el futur el seu producte ja no fos necessari, degut a les TIC i a la digitalització. Sorprès, d’entrada va fer una ullada cap a la meva copa de vi, però després em va escoltar. De fet, la necessitat d’utilitzar el producte que ell fabrica, deriva del fet que el perfum, actualment, té un format líquid per la tecnologia que s’ha usat fins ara per produir-lo. Però això pot canviar. De fet, ja s’estan desenvolupant tecnologies per digitalitzar les olors, algunes per part d’empreses catalanes.

La digitalització de les olors té moltes aplicacions però una d’elles podria ser, per què no, el desenvolupament d’una manera totalment diferent de transportar el perfum. I aquesta nova manera obriria un món de possibilitats per transformar la cadena de valor d’aquest sector en tots els seus àmbits, i pràcticament totes les empreses haurien de pensar en què els afecta. Es pot pensar que és ciència-ficció, però fa uns anys també ho eren altres coses de la nostra vida quotidiana actual.

Posted by Francesc Llobet at 12:52 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Llegia l'altre dia que, com a resultat de la baixada de comissions que els hi havien aplicat les companyies aèries, les agències de viatges es disposaven a apujar als seus clients les tarifes que els cobren en l’emissió de bitllets d’avió. Bona mesura, sí senyor!

Perquè posar-se a reflexionar sobre la raó per què les companyies aèries es veuen empeses a adoptar aquestes mesures seria una feina massa feixuga. Pensar com s’està transformant el sector aeri i dels viatges en general, encara més. Fer un pensament crític sobre el valor afegit real que avui dia estan oferint les agències de viatge en els seus productes en general, i en l’emissió de bitllets en particular, seria un exercici massa arriscat. Per això, com a exemple d’innovació en un mercat en plena transformació, en què el consumidor cada vegada més considera el transport com un mer complement del seu viatge i al qual només vol dedicar els diners imprescindibles, es planteja encarir un procés que no aporta cap tipus de valor i que es pot fer millor a través d’Internet i directament amb les companyies aèries. Déu n’hi do.

Internet i les TIC permeten i estan produint –a ritme lent però continuat- una gran transformació del sector dels viatges, especialment en tots els intermediaris que formaven part de la cadena de valor, molts dels quals extreien el seu negoci de la “imperfecció” del mercat. Internet fa que aquest mercat sigui més perfecte i transparent en la seva informació, per la qual cosa tots aquests intermediaris han de començar a trobar una manera d’afegir valor real o desaparèixer. Alguns ja ho estan fent. Altres, pel que es veu, volen seguir amb les pràctiques tradicionals.

Posted by Francesc Llobet at 12:47 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Un altre dels sectors en plena transformació gràcies a Internet i les TIC és el de la impressió (atenció PIMES d’aquest sector). Els explicaré una experiència personal que il·lustra el que pot ser el futur (present ja) d’aquest negoci.

Fa un parell de setmanes havia de comprar un regal de Nadal i se’m va ocórrer regalar unes targetes de visita personalitzades i originals. Seguint el procés tradicional hagués estat pràcticament impossible tenir-les a temps, així que vaig decidir provar els serveis d’una empresa d’impressió que opera a través d’Internet. En aquests casos sempre segueixo el mateix raonament, el mateix que vaig fer fa deu anys quan vaig comprar el primer llibre a Amazon: què hi puc perdre fent una prova per un import petit?. Doncs bé, una vegada registrat en el seu sistema (dos minuts) vaig poder escollir un disseny que m’agradava entre centenars de possibilitats diferents, el vaig personalitzar al meu gust, i vaig demanar una prova imprimible de com quedaria en paper. Tot online i en menys de mitja hora. Una vegada fet això, vaig escollir el mètode de lliurament (en aquest cas el servei més urgent perquè arribés a temps) i vaig confirmar la comanda de 1000 targetes de visita. Al dia següent (sí al dia següent) vaig rebre una email confirmant que la comanda havia estat ja enviada. Estem parlant d’una empresa americana que té la planta de producció per a Europa a Suècia i de la qual vaig rebre en deu dies (dels quals quatre corresponen al patètic servei de Correos a Espanya, però això és una altra història) i sense mourem de casa unes targetes de bona qualitat i a un cost ridícul comparat amb el sistema tradicional. Amics del sector de la impressió, comencin a reflexionar i a actuar.

Posted by Francesc Llobet at 12:43 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Ja he comentat moltes vegades que una de les conseqüències de l’ús d’Internet i de les TIC és la transformació de la cadena de valor de molts sectors d’activitat. Moltes vegades aquesta transformació es dóna per fer-los més eficients i transparents. D’altres per implantar nous canals de distribució directes. Les menys, però creixent, per innovar radicalment el model de negoci del sector.

Un dels sectors tradicionals que van entrar en aquesta dinàmica és el món del llibre. La primera revolució va venir de la mà de la botiga virtual Amazon amb la venda de llibre a través d’internet. D’això fa pràcticament deu anys i Amazon ja fa temps que es va convertir en la llibreria que més llibres ven. Però això només va ser el començament. Moltes de les possibilitats d’innovació i transformació del sector estan per explotar plenament. Encara ara, moltes de les possibles innovacions venen frenades per la pròpia inèrcia de funcionament del sector i per l’intent de salvaguardar el modus operandi tradicional (posar portes al camp) per por a perdre el negoci actual. Però ja comencen a haver editorials importants als Estats Units que es plantegen la distribució directa dels seus títols. Com també Amazon s’ha plantejat l’edició per ella mateixa de nous títols. I ja fa temps que hi han iniciatives d’impressió de llibres sota demanda, o llibreries virtuals de llibres electrònics, o l’edició i distribució directa per part dels autors... Moltes d’elles ja s’han començat a experimentar, però en aquest sector encara hi ha tot un món de possibilitats per descobrir de cara al futur.

Posted by Francesc Llobet at 12:34 PM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)

Fa uns dies vaig assistir a una Jornada organitzada per l’European E-business Support Network, xarxa europea d’entitats que donen suport i tracten d’impulsar la innovació i el desenvolupament de l’e-business entre les petites i mitjanes empreses europees, com a eina de competitivitat. Un dels temes que es va posar sobre la taula ...

Fa uns dies vaig assistir a una Jornada organitzada per l’European E-business Support Network, xarxa europea d’entitats que donen suport i tracten d’impulsar la innovació i el desenvolupament de l’e-business entre les petites i mitjanes empreses europees, com a eina de competitivitat. Un dels temes que es va posar sobre la taula és el fet que, si bé la innovació és percebuda per la majoria de les empreses com un factor molt positiu, molt poques l’apliquen i la incorporen a la seva pràctica quotidiana. Això és encara més evident en el camp de les Pimes que, recordem-ho, constitueixen més del 90% de les empreses europees i també catalanes. És possible que una de les raons d’aquesta situació sigui que una gran part de les Pimes europees (a diferència de les nord-americanes) no tenen el creixement com a un dels seus objectius principals, és a dir, els manca ambició. Una altra raó és que innovar comporta canvis, moltes vegades relacionats amb la cultura de les persones i organitzacions. I, lamentablement, les nostres Pimes (i els seus dirigents) estan la majoria de vegades poc preparades per afrontar aquest canvis. Per aquesta raó també, si bé una gran part de les Pimes veuen una estratègia de màrqueting electrònic com imprescindible a mig termini, molt poques s’hi posen de valent. Perquè com hem comentat en altres articles, el desenvolupament d’aquesta estratègia comporta una reflexió prèvia i, probablement, uns canvis culturals que poques empreses estan disposades a realitzar.

Posted by Francesc Llobet at 11:44 AM | Permalink | Comments (0) | TrackBacks (0)