Canvis de model (3): Creació de continguts
En l'anterior article parlava d’aquells que encara defensen que els bons continguts només poden ser realitzats per “experts” reconeguts “oficialment” i filtrats qualitativament per altres “experts” del lloc on es publiquen. I rebutgen la credibilitat dels continguts que no passin aquest procés de suposada qualitat i, per tant, consideren que els nous models de publicació més, per dir-ho d’alguna manera, “democràtics” (enciclopèdies participatives, portals de publicació lliure, blogs, etc.) són, per se, de menys qualitat.
er rebatre el model “oficial”, que es basa –generalment- en prejudicis i en una filosofia “elitista”, només cal parar atenció a un il·lustratiu experiment realitzat fa alguns anys pels psicòlegs Peters i Ceci, que relata el filòsof José A. Marina en el seu interessant llibre “La intel·ligència fracassada” (Ara Llibres, 2005).
Resulta que van escollir dotze articles escrits per membres dels més prestigiosos departaments de psicologia dels Estats Units i que havien estat publicats a dotze prestigioses revistes, i els van reenviar a les mateixes revistes. Això sí, abans van canviar els noms dels autors i de les universitats per noms imaginaris i, diguem-ne, de poc prestigi, com (m’ho invento) Centre Psicològic de la Vall Seca per al Tractament Humà. Doncs bé, només tres revistes van reconèixer els articles. I dels altres nou, vuit van ser rebutjats per les mateixes revistes que ja els havien publicat perquè, segons ells, no reunien la qualitat suficient per a ser publicats.
És a dir, que el model tradicional tampoc garanteix del tot la qualitat i, en canvi, tanca la porta a milions de persones que podrien contribuir amb continguts de qualitat.