La paraula innovació ha esdevingut, en els últims anys, un terme en boca de tots per descriure qualsevol cosa, situació, producte o idea en termes positius. Fins i tot l’he arribada a sentir com a substitutiu del terme nou, com si no fossin coses completament diferents. Podríem dir que és la paraula “guai” del moment. Se’ns diu que s’ha de fomentar la innovació, que hem de ser innovadors, que l’única via perquè les nostres empreses siguin competitives és la innovació, que tal o qual política és innovadora, etc. etc..

Però jo em pregunto: tots aquests que ens repeteixen això cada dia, saben realment què és la innovació?; són innovadors ells?; enceten processos innovadors per fomentar la innovació?; volen conèixer la situació real de la innovació al nostre país i prendre mesures serioses –i innovadores- al respecte o no?; o ho fan perquè és el que toca i queda bé?. Perquè per molt que en parlem, d’innovació, no s’innova ni s’és més innovador, ni s’està fomentant-la.

Al cap i a la fi, en aquest article he utilitzat més de quinze vegades la paraula innovació i, de fet, no he dit res innovador.