Alguns, però, encara dediquen els seus esforços a intentar salvar infructuosament un model industrial ja obsolet.
Tradicionalment s’ha pensat que la recepta era l’atracció de grans empreses, oferint facilitats d’implantació, reduccions d’impostos, sòl barat i d’altres facilitats per fer més atractiva la seva instal·lació. Això ha funcionat relativament bé en un model de gran empresa industrial, però, com estem veient ara mateix, només durant un temps determinat, ja que aquesta recepta sempre hi ha algú que la pot millorar en alguna de las seves variables.

Estic convençut que ara el repte és un altre de ben diferent. Les empreses del coneixement es creen i s’implanten allà on poden trobar persones qualificades per treballar-hi i entorns adequats per al seu funcionament i creixement. I les persones creatives i innovadores volen viure en entorns en els que puguin desenvolupar la seva forma de veure la vida i on puguin alliberar la seva creativitat. Determinar els factors que configuren aquests entorns i desenvolupar polítiques a curt, mig i llarg termini per fer-los possibles, és la clau de volta per ser alguna cosa en l’economia del futur.