Cultura de la innovació (i 10): Competitivitat en l'economia del coneixement
Acabo avui aquesta sèrie de reflexions introductòries sobre la cultura de la innovació i sobre què cal fer al nostre país per a desenvolupar-la adequadament. I acabo incidint una altra vegada en un aspecte que sembla que costa d’entendre i assumir, i que per a mi és fonamental. És tracta d’un tema molt senzill i òbvi: la innovació la fan les persones i, per tant, qualsevol estratègia que vagi adreçada a fomentar la innovació en la nostra economia ha de tenir com a primer i bàsic objectiu inculcar aquesta cultura en les persones que componen la societat.
Estem en una societat de la informació i el coneixement, on la informació és cada vegada més abundant i a l’abast i on aquesta informació, degudament tractada, esdevé nou coneixement en un procés sense fi. A partir d’aquest coneixement i prenent-lo com a base, perquè puguin aparèixer les innovacions de tot tipus, ens cal una variable fonamental: la creativitat humana. I és aquí on rau la clau de volta de la qüestió. En desenvolupar polítiques per fomentar a tots els nivells la creativitat de les persones, perquè del cada vegada més immens coneixement al nostre abast en puguin crear idees, productes, serveis, sistemes organitzacionals, invencions, conceptes de negoci, etc. totalment innovadors.
En la mesura que aconseguim tenir persones que des de ben joves siguin més creatives en tots els aspectes, estarem en el bon camí per tenir una economia i una societat molt més innovadores en el futur.