Fa uns dies vaig assistir a una Jornada organitzada per l’European E-business Support Network, xarxa europea d’entitats que donen suport i tracten d’impulsar la innovació i el desenvolupament de l’e-business entre les petites i mitjanes empreses europees, com a eina de competitivitat. Un dels temes que es va posar sobre la taula és el fet que, si bé la innovació és percebuda per la majoria de les empreses com un factor molt positiu, molt poques l’apliquen i la incorporen a la seva pràctica quotidiana. Això és encara més evident en el camp de les Pimes que, recordem-ho, constitueixen més del 90% de les empreses europees i també catalanes. És possible que una de les raons d’aquesta situació sigui que una gran part de les Pimes europees (a diferència de les nord-americanes) no tenen el creixement com a un dels seus objectius principals, és a dir, els manca ambició. Una altra raó és que innovar comporta canvis, moltes vegades relacionats amb la cultura de les persones i organitzacions. I, lamentablement, les nostres Pimes (i els seus dirigents) estan la majoria de vegades poc preparades per afrontar aquest canvis. Per aquesta raó també, si bé una gran part de les Pimes veuen una estratègia de màrqueting electrònic com imprescindible a mig termini, molt poques s’hi posen de valent. Perquè com hem comentat en altres articles, el desenvolupament d’aquesta estratègia comporta una reflexió prèvia i, probablement, uns canvis culturals que poques empreses estan disposades a realitzar.