Si un país o una regió vol tenir un teixit productiu creatiu i innovador, que aporti valor afegit, que tingui alguna cosa a dir en l’economia del coneixement, ha de fer una aposta inequívoca, potent i continuada per tenir una gran quantitat de persones creatives, innovadores i emprenedores al seu si.

Per assolir aquest objectiu hi han dues vies imprescindibles i complementàries. D’una banda crear l’entorn adequat perquè aquestes persones es puguin generar dins la població autòctona. De l’altre, crear l’entorn adequat perquè persones de fora, amb aquestes característiques, se sentin atretes a instal·lar-s’hi. I, lamentablement, això no s’aconsegueix amb una estratègia d’avui per demà, sinó a molts anys vista, probablement pensant en la propera generació.

Pensant en Catalunya, només ens hem de fer dues preguntes per comprendre si anem en aquesta direcció. ¿El nostre sistema educatiu i de socialització en general va en la direcció de potenciar i valorar les persones creatives, innovadores i emprenedores? ¿Tenim un entorn social i laboral que pugui atraure aquest tipus de persones?. Com deia aquell, “reflexionem-hi, sisplau, refexionem-hi”.