Un d’aquests models és el de les tres T (talent, tecnologia i tolerància) desenvolupat per Florida en els seus estudis sobre diferents regions especialment innovadores. En aquest model, el factor talent fa referència a l’existència d’una estructura o xarxa universitària capaç d’atraure i generar les persones que creen nou coneixement. El factor tecnologia té a veure amb l’existència d’un sistema tecnològic (infrastructures, parcs científics, transferència de tecnologia, etc.) que permeti que aquest talent tingui una sortida vehiculada cap al desenvolupament de la innovació. Finalment, el factor tolerància fa referència a aquells entorns humans en què la diversitat és la norma i que atrauen al que ja vàrem denominar com classe creativa.

La correcta combinació d’aquestes variables, imprescindibles totes elles, porta, segons aquest model, al desenvolupament d’entorns proclius al desenvolupament d’una economia innovadora i creativa.

Tanmateix, s’ha de tenir en compte que aquest model deriva de la mentalitat americana de mobilitat geogràfica, on els diferents estats o regions competirien per atraure aquesta tipologia de persones.
En el nostre entorn, segurament hauríem de donar molta importància a com el nostre sistema educatiu pot ajudar a que la nostra població tingui aquestes característiques.