Les innovacions incrementals tenen a veure amb la millora i optimització dels productes, serveis, processos de producció, etc., que porten a productes o serveis més avançats però amb el mateix concepte que aquells que els precedeixen. Un exemple paradigmàtic és el de les màquines d’afaitar, que primer es fan amb una fulla, posteriorment amb dues, més tard amb dues i piles... i el que vindrà en el futur. Aquest procés és resultat d’avenços tecnològics i innovacions en producte, però que no canvien el concepte bàsic del producte o servei original.

La innovació radical prové, més que d’optimitzar el ja tenim, d’imaginar allò que no ha estat mai. De repensar la realitat des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats, a les nostres experiències prèvies. D’encarar les coses sense apriorismes ni prejudicis. És per això que, contràriament al que es pensa, les majors innovacions en concepte, les grans transformacions de sectors, són produïdes normalment per persones externes al sector, per aquells que, per dir-ho d’alguna manera, no estan “contaminats” per les formes tradicionals de fer.

Les innovacions radicals són les que produeixen les grans transformacions, però requereixen un tipus diferent de pensament, del qual en parlarem en el proper article.