Canvis de model (2): Wikipèdia
Es curiós que quan es presenta un canvi de model o paradigma, per petit que sigui, ràpidament s’aixeca una coral de veus descrivint totes les hipotètiques desavantatges i catàstrofes que poden derivar-se d’aquesta nova concepció en la manera de fer determinada cosa. Poques vegades l’status quo establert reconeix les avantatges del nou model o les mancances de l’antic. En general, existeix una aversió al canvi, que és una de les principals barreres a la innovació.
En l’anterior article parlava del nou model de construir una enciclopèdia desenvolupat pel projecte Wikipedia. Potser no té totes les avantatges del model antic (caldria analitzar si totes aquestes avantatges són reals), però sí que cobreix moltes de les mancances i, a més, estableix noves oportunitats.
Les persones ancorades en el model antic ens diran que una enciclopèdia que no està feta per “experts” reconeguts “oficialment” no pot tenir qualitat ni credibilitat. En front d’aquesta hipotètica mancança –argument molt discutible que rebatré en el proper article- el nou model té una sèrie d’avantatges indiscutibles. Per exemple, la capacitat de comprendre molta més quantitat de termes o articles, és a dir informació. O estar sotmesa a actualització i modificació constant, la qual cosa la fa més viva, flexible i capaç d’adaptar-se als nous esdeveniments. O que sigui d’accés lliure per tothom i, per tant, el coneixement que conté és a l’abast de totes les persones, independentment dels seus recursos. O, molt important, perquè dóna espai a noves idees dels “experts no oficials”.
