En els últims artiles hem estat analitzant els diferents elements que componen un concepte de negoci i de quina manera podem anar refexionant al voltant de cadascun d'ells a fi i efecte d'introduir-hi modificacions que els facin més innovadors en el seu conjunt. Tanmateix, amb això no n'hi ha prou.

Un concepte de negoci té per objectiu esdevenir un model que es pugui implantar a la pràctica, és a dir que es pugui desenvolupar en el mercat. I per fer això ha de tenir molt clar com serà capaç de generar ingressos i beneficis, ja sigui en el curt, mig o llarg termini.

Ho podríem definir com la capacitat de generació de riquesa. Hi han diversos factors que afecten a la capacitat de generació de riquesa d'un concepte de negoci. El primer és l'eficiència del model, és a dir si la manera que tenim de proporcionar valor als nostres clients és eficient o, dit d'una altra manera, si el valor que els nostres clients li poden donar al que fem excedeix el cost de fer-ho.

Un segon factor fa referència a si el nostre model és únic o fem exactament el mateix que fan totes les empreses del nostre sector. Un tercer element, al quual podem anomenar "coherència" depè de si tots els elements del concepte de negoci encaixen i tenen coherència amb els objectius.

Finalment, un quart factor, fonamental, té a veure amb la capacitat que tingui el concepte de negoci concret de generar "multiplicadors de beneficis" que permetin créixer i generar rendiments per sobre dels competidors.

Posted by Francesc Llobet at 4:48 PM | Permalink | Comments (0)

L'últim del elements que analitzarem dins del concepte de xarxa de valor és el de les aliances o coalicions d’empreses. Recordem que tots els elements de la xarxa de valor (proveïdors, proveïdors estratègics, partners i, finalment, aliances) tenen uns límits conceptuals bastant difusos i que moltes vegades es solapen, depenent de la situació especifica que analitzem.

Podríem dir que en el cas de les aliances (a diferència del que passa quan parlem de partners) totes les empreses que en forman part comparteixen tant el risc com la responsabilitat de tirar endavant la missió en igualtat de condicions o, si més no, en la proporció a la seva participació real en el negoci.

El cas més típic d’aquest tipus de coalició es dóna quan és necessari obrir o crear mercats en què, si bé els guanys poden ser enormes, també ho són les inversions necessàries i els riscos assumits, la qual cosa fa que una sola empresa, per gran que sigui, no ho pugui assumir.

Un altre tipus d’aliança o coalició la trobem quan diversos competidors necessiten posar-se d’acord per solucionar un problema que els afecta a tots en el seu negoci, i que si intentessin solucionar cadascun pel seu compte assumirien un risc o uns costos massa grans. En aquest cas, l’aliança entre tots facilita crear un mercat en el qual posteriorment cadascú desenvoluparà les seves estratègies concretes per captar-ne la major part possible.

Precisament quan es tracta de models molt innovadors és quan les aliances poden ser més útils, ja que redueixen el risc assumit.

Posted by Francesc Llobet at 4:43 PM | Permalink | Comments (0)

Seguint en l'àmbit de la xarxa de valor, trobem un concepte emergent en els últims anys i que, a vegades, ha estat mal utilitzat. És el concepte de “partner”. D’una banda, la línia que separa el concepte de proveïdor estratègic del d’una concepció de partner és molt fina.

Estaríem parlant de la situació en què el partner produeix béns o serveis que s’integren en el producte. Podríem dir que, en aquest cas, el partner, a diferència del proveïdor estratègic, assumiria algun tipus de risc en el negoci. Seria el cas del proveïdor de components que, per aconseguir un contracte futur, participa i comparteix el risc del desenvolupament d’un producte. O el del proveïdor de serveis a clients d’una altra empresa, que té una participació en el rendiment d’aquell servei concret. És evident que les relacions, en aquests casos, han de ser diferents a les que tenim amb els proveïdors, encara que siguin estratègics.

Un altre àmbit del concepte de partner rau en totes aquelles empreses que ofereixen serveis complementaris al nostre producte, que fan que pugui tenir major acceptació al mercat. Un cas el tenim en els fabricants de software empresarial, que necessiten crear tota una xarxa d’empreses partner (desenvolupadors, implantadors, suport) i crear bones relacions amb ells, ja que d’aquest fet depèn la major implantació del producte al mercat.

Les dues concepcions ofereixen grans possibilitats de creativitat i innovació per millorar la nostra competitivitat.

Posted by Francesc Llobet at 4:38 PM | Permalink | Comments (0)

Dins del concepte de xarxa de valor el primer element que trobem és els dels proveïdors. De la manera com gestionem les relacions amb els nostres proveïdors se’n poden derivar iniciatives innovadores en el nostre model de negoci. De fet, podríem dir que definir una estratègia en aquest camp és un aspecte fonamental per, com a mínim, fer que el nostre model actual segueixi sent competitiu.

Cada vegada més, els proveïdors no només ens proporcionen prouctes i serveis que s’integren en la nostra cadena de valor, sinó que molts d’ells entren en contacte directe amb els nostres clients, actuant en el nostre nom, probablement sense que ni tan sols el client se n’adoni.

Moltes vegades, encara que siguin empreses externes a la nostra organització, apareixen als ulls dels nostres clients com part de la proposta de valor que els hi oferim i, per tant, el client no diferenciarà si la seva insatisfacció és responsabilitat nostra o del proveïdor. D’aquesta manera, esdevé imprescindible establir unes relacions estratègiques a llarg termini amb aquells proveïdors que, valgui la redundància, siguin estratègics per al desenvolupament del concepte de negoci.

En cada empresa seran diferents els àmbits en què hi hagin proveïdors d’aquest tipus i diferents els esquemes de col·laboració a establir amb ells, però el que és clar és que aquest concepte està en profunda transformació i esdevé cada vegada més una mena de “partner”, figura de la qual en parlarem en el proper article.

Posted by Francesc Llobet at 4:35 PM | Permalink | Comments (0)

Un quart grup d'elements que configuren els conceptes de negoci és aquell que podríem anomenar com la "xarxa de valor" que gira al voltant de l'empresa. El concepte de xarxa de valor es refereix a totes aquelles activitats necessàries per al desenvolupament del model de negoci, ja siguin internes o externes, però que no són realitzades per la pròpia estructura de l'empresa.

Si fins fa pocs anys el tamany de la xarxa de valor en un model de negoci era relativament petit amb comparació al tamany de l'estructura de l'empresa, cada vegada més es configuren models en què, precisament, la part dimensonal més important és la xarxa de valor.

Aquesta circumstància té molt a veure amb la creixent possibilitat d'integrar diferents col·laboradors en una mateixa cadena de valor, per exemple a través de les TIC. Dins de la xarxa de valor hi trobem tant els tradicionals proveïdors, com els que ja acostumem a anomenar "partners" utilitzant la paraula anglesa, o qualsevol altre tipus de col·laboració que l'empresa estableixi amb organitzacions externes per millorar el seu desenvolupament i incrementar el valor que ofereix als seus clients.

Sense anar més lluny, quan truquem al servei vint-i-quatre hores de la nostra mútua mèdica, el més probables és que qui ens contesta no treballi per la mútua, sinó per a una empresa que forma part de la seva xarxa de valor. D'aquí la importància fonamental de teixir una bona xarxa de valor perquè el nostre model sigui exitós.

Posted by Francesc Llobet at 4:31 PM | Permalink | Comments (0)

L'estructura de preus dels nostres productes i serveis ens ofereix, probablement, un dels elements més interessants per introduir innovacions en el nostre model de negoci. Aquesta circumstància l'hem anat veient de forma creixent i en diferents sectors en els últims anys.

Sobretot arran de l'aparició d'Internet, que va consagrar des de l'inici una cultura del gratuït, les empreses d'aquest sector han hagut d'implantar estructures de preus creatives perquè l'usuari només pagui per allò que tingi la sensació que realment ha de pagar (per exemple el cas d'Skype, recentment adquirida per eBay, un altre model innovador).

Molts són sistemes que no són nous, ja que la ràdio i televisió en obert els van implantar fa molts anys. En aquest sistema, els que paguen pels serveis de l'empresa no són els usuaris, sinó els anunciants. Altres sectors, com el de les telecomunicacions, van evolucionant constantment en la seva estructura de preus dels serveis que ofereixen (tarifes planes, trucades i internet integrats, etc.). Però també hi han altres maneres d'innovar, com els advocats i consultors que treballen amb noves empreses i cobren els seus serveis en forma de participacions accionarials.

Si a tot això hi afegim que, cada vegada més, molts productes esdevenen simples instruments de la prestació d'un servei (telèfon mòbil, cotxe, etc.) és evident que en aquest àmbit tenim un camp molt obert a les possibilitats d'innovació.

Posted by Francesc Llobet at 4:26 PM | Permalink | Comments (0)