Estaríem parlant de la situació en què el partner produeix béns o serveis que s’integren en el producte. Podríem dir que, en aquest cas, el partner, a diferència del proveïdor estratègic, assumiria algun tipus de risc en el negoci. Seria el cas del proveïdor de components que, per aconseguir un contracte futur, participa i comparteix el risc del desenvolupament d’un producte. O el del proveïdor de serveis a clients d’una altra empresa, que té una participació en el rendiment d’aquell servei concret. És evident que les relacions, en aquests casos, han de ser diferents a les que tenim amb els proveïdors, encara que siguin estratègics.

Un altre àmbit del concepte de partner rau en totes aquelles empreses que ofereixen serveis complementaris al nostre producte, que fan que pugui tenir major acceptació al mercat. Un cas el tenim en els fabricants de software empresarial, que necessiten crear tota una xarxa d’empreses partner (desenvolupadors, implantadors, suport) i crear bones relacions amb ells, ja que d’aquest fet depèn la major implantació del producte al mercat.

Les dues concepcions ofereixen grans possibilitats de creativitat i innovació per millorar la nostra competitivitat.