Incultura d'emprendre: els "business angels"
La setmana passada Dossier Econòmic es feia ressò d'un estudi que constata la davallada en la iniciativa emprenedora al nostre país. Al mateix temps jo iniciava una sèrie d'articles sobre la (in)cultura d'emprendre a Catalunya. De fet va ser totalment casual, perquè encara no coneixia l'estudi, però crec que a ningú que hi vulgui veure se li escapa que la realitat és molt diferent del discurs oficial en el que ens hem "engronxat" durant els últims anys.
Segueixo amb la segona anècdota il·lustrativa del que els parlo. Un amic meu és el director d'una oficina amb fort creixement d'un dels pricipals bancs espanyols i en una zona dinàmica de Barcelona, amb clients adinerats.
Un dia, dinant amb ell, li explicava que sempre havia tingut la idea de crear un projecte que invertís en idees realment innovadores i que transformin radicalment els mercats on han de competir i li vaig preguntar si ell, pel coneixement que té del perfil dels seus clients, creia que podrien convertir-se en "business angels" d'aquests tipus de negocis innovadors. Encara s'està rient ara. Em va dir que si els hi parlava de Google o de Yahoo! probablement ni sabrien què són. Ara, que em podrien ensenyar molt bé com multiplicar els diners donant entrades per pisos que mai arribaran a comprar.
Mentre en aquest país no tinguem "business angels" que es facin milionaris aportant diners a empreses innovadores i que crein riquesa social, sinó "totxo angels"que se'n fan especulant amb la vivenda, el nostre cel seguirà estan molt "enladrillado".