Incultura d'emprendre: capital risc privat
En dos articles anteriors he parlat de la (in)cultura d'emprendre de dos col·lectius bàsics per la creació d'empreses innovadores: aquells que haurien de tenir la idea i l'empenta de posar-la en marxa i aquells que haurien de contribuir en els primers moments a finançar aquestes iniciatives. Un altre dels pilars fonamentals d'un sistema que crea empreses és el que en podríem dir, generalitzant, "capital risc" privat, que hauria d'estar constituït pels grans grups financers i grans empreses locals.
De la mentalitat d'aquests grans grups en pot parlar una conversa que vaig tenir fa poc amb un amic meu que té responsabilitats en les àrees d'inversió en innovació d'un gran banc. Quan jo em queixava de que no invertien en capital risc, m'explicava que això no els no els interessava, ja que si detectaven alguna iniciativa innovadora preferien compra-la directament. La idea venia a ser: ¿per què hem d'invertir i ajudar a que es folri el que ha tingut la idea? Preferim folrar-nos nosaltres. Aquesta mentalitat la puc certificar jo també per experiència personal a l'hora de negociar col·laboracions empresarials amb grups molt nostrats.
Comparem aquesta mentaliatat amb l'experiència que he conegut de primera ma fa una setmana a Nova York. Allà fa 10 anys es va crear un fons d'inversió de capital risc privat amb l'objecte d'enfortir i diversificar l'economia de la ciutat. Hi van participar 67empreses que van invertir un milió de dòlars cadascuna. A fons perdut, sense esperar retorn financer. Quasi el mateix que aquí, oi?.