En l'article anterior els parlava d'un cas interessant, un fons privat creat a la ciutat de Nova York amb l'objectiu de potenciar la diversificació de l'economia de la ciutat. Un fons actualment dotat amb més de cent milions de dòlars i els objectius del qual són, per aquest ordre d'importància: invertir en projectes que generin beneficis tangibles per a la ciutat i els seus col·lectius, i que els projectes en els que inverteix impulsin un avantatge competitiu de la ciutat en l'economia global. Finalment, i òbviament, que els projectes siguin viables i rendibles, és clar. Però aquest no és el criteri pricipal, àdhuc inverteixen en projectes sense afany de lucre.

Aquesta filosofia és, ara per ara, impensable en un fons privat a Catalunya (si els que existeixen els podem donar aquest nom), ja que busquen exclusivament el factor rendibilitat, criteri totalmet raonable en el capital privat. Per no parlar de les xifres de capitalització, que farien riure al costat de les esmentades. Però sí que hauria de ser la filosofia d'inversió dels fons que es nodreixen de capital públic, ja que l'objectiu d'aquests fons no hauria de ser exclusivament la plusvàlua en les inversions, sinó uns bjectius amb una visió més global i de llarg termini.