 |
Tanco aquesta reflexió sobre la (in)cultura de l'emprenedoria al nostre país amb una aspecte que, més que una pota més d'un sistema social orientat a l'emprenedoria i la innovació, n'és el fonament essencial. Crec que era l'actual President de la Generalitat que deia que tres de les seves prioritats de govern eren educació, educació i educació.
Una cuarta pota d'un sistema que crea empreses innovadores ha de ser, si més no a Europa per la seva especial idiosincràcia, un sector de capital risc públic potent. Ara bé, el capital risc públic no s'hauria de moure exactament pels mateixos criteris que el capital risc privat, com massa vegades passa.
Continue reading "Incultura d'emprendre: capital risc públic" »
En dos articles anteriors he parlat de la (in)cultura d'emprendre de dos col·lectius bàsics per la creació d'empreses innovadores: aquells que haurien de tenir la idea i l'empenta de posar-la en marxa i aquells que haurien de contribuir en els primers moments a finançar aquestes iniciatives. Un altre dels pilars fonamentals d'un sistema que crea empreses és el que en podríem dir, generalitzant, "capital risc" privat, que hauria d'estar constituït pels grans grups financers i grans empreses locals.
Continue reading "Incultura d'emprendre: capital risc privat" »
La setmana passada Dossier Econòmic es feia ressò d'un estudi que constata la davallada en la iniciativa emprenedora al nostre país. Al mateix temps jo iniciava una sèrie d'articles sobre la (in)cultura d'emprendre a Catalunya. De fet va ser totalment casual, perquè encara no coneixia l'estudi, però crec que a ningú que hi vulgui veure se li escapa que la realitat és molt diferent del discurs oficial en el que ens hem "engronxat" durant els últims anys.
Continue reading "Incultura d'emprendre: els "business angels"" »
Em sembla interessant parlar de l'estat de la cultura de l'empeneduria al nostre país, arran d'algunes converses que recentment he tingut sobre aquest tema. Són anecdòtiques, però crec que reflecteixen la nostra cultura general, més enllà del cofoïsme dels discursos dels nostres polítics i altres actors respecte d'aquest tema. I quan parlo d'empreneduria no parlo de muntar un bar, encara que tambés es pot innovar en aquest camp.